La cèl·lula eucariota vegetal

-
Mitjançant aquesta entrada aprendràs les característiques de les cèl·lules eucariotes vegetals. Com hem vist a altres entrades, les cèl·lules eucariotes poden classificar-se en dos grans tips: animals i vegetals. Les característiques de les cèl·lules eucariotes animals es troben a l’entrada anterior. Són molt importants a l’hora de parlar de la cèl·lula eucariota vegetal perquè moltes són comuns.

La cèl·lula eucariota vegetal, com la animal, té un nucli ben diferenciat, una membrana plasmàtica, centrosoma i citoesquelet, reticle endoplasmàtic (llis i rugós) i lisosomes.

Quins són els orgànuls característics de les cèl·lules eucariotes vegetals? Parlarem de tres principals: els cloroplasts, les vacuoles grans i la paret cel·lular.


  • Cloroplasts. Són els orgànuls encarregats de la fotosíntesi. Aquests orgànuls són molt importants i molts característics d’aquests tipus cel·lular. Són els que donen el color verd a les plantes i, a més a més, la seua font d’energia!

  • Grans vacuoles. Emmagatzemen substàncies i estan relacionats amb la nutrició i la regulació de la quantitat d’aigua i sals de la cèl·lula. Ves amb compte! Són característiques de les cèl·lules eucariotes vegetals perquè són més abundants i grans en les vegetals que en les animals però les cèl·lules animals també poden tenir vacuoles.

  • Paret cel·lular. Manté la forma de la cèl·lula. Si et recordes, algunes cèl·lules procariotes també tenien paret cel·lular, però no les eucariotes animals.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El cicle cel·lular

-
Imatge
Has vist mai una eruga convertir-se en papallona? Si és així, ja estàs familiaritzat amb la idea de cicle vital. Les papallones i altres organismes tenen un cicle vital característic; ens referim als canvis que sofreix l’individu des que neix fins que es reprodueix. El cicle cel·lular es pot entendre com el cicle vital d’una cèl·lula: tots els canvis que sofreix la cèl·lula des que neix fins que es reprodueix. Com es reprodueixen les cèl·lules? La seua forma de reproducció és la divisió cel·lular. Podem observar dos cèl·lules dividint-se al microscopi, como ens mostra la imatge següent: " Dividing cells showing chromosomes (purple) and cell skeleton (green) " by  ZEISS Microscopy  CC BY-NC-NS-ND 2.0 El cicle cel·lular és, per tant, el conjunt de processos que sofreix una cèl·lula des que s’ha format (per divisió d’una altra preexistent) fins que es divideix per donar lloc a dos cèl·lules filles. Té una duració molt variable, des d’
Més informació

La meiosis

-
Aquest tipus de divisió característica de les cèl·lules sexuals origina quatre cèl·lules filles haploides (n) a partir d’una cèl·lula diploide (2n). En aquest cas, tenen lloc dos divisions successives, amb les mateixes fases que en la mitosis. Per tant, tenim: Profase I. Els cromosomes intercanvien fragments d’ADN, produint-se un procés conegudes com encreuament, que provoca que les cèl·lules filles siguen genèticament diferents a la progenitora.  Metafase I. Els cromosomes homòlegs es disposen per parelles a l’equador de la cèl·lula i les fibres del fus acromàtic s’adhereixen.  Anafase I. Els cromosomes homòlegs recombinats es separen. Cada un es arrastrat a un pol cel·lular pel fus mitòtic.  Telofase I i citocinesi. Es produeixen dos cèl·lules filles com a resultat. Es produeix una curta interfase sense duplicació d’ADN.  Profase II. Es torna a formar el fus acromàtic.  Metafase II. Els cromosomes es disposen en el pla equatorial.  Anafase II. Les cromàtides es separen, dir
Més informació

La mitosis

-
Com ja vam veure, la divisió cel·lular pot ser per mitosis o per meiosis. Les nostres cèl·lules sexuals es divideixen per meiosis mentre que la resta de cèl·lules somàtiques, per mitosis. La mitosis és el tipus de divisió que es caracteritza perquè una cèl·lula es divideix per produir dos cèl·lules noves, que la cèl·lula progenitora. Aquest tipus de divisió té 4 etapes diferenciades: Profase . La membrana nuclear desapareix i els cromosomes es dispersen pel citoplasma. Cada par de centríols es dirigeix a un pol cel·lular. Entre ells es forma el fus acromàtic, un conjunt de microtúbuls proteics. Metafase . Els cromosomes homòlegs es disposen al centre de la cèl·lula formant la placa ecuatorial. Cada cromosoma està format per dos cromàtides germanes idèntiques unides pel centròmer. Anafase . Les cromàtides germanes es separen, dirigint-se a pols oposats de la cèl·lula –mitjançant els filaments del fus acromàtic. Telofase . Quan le
Més informació